Crònica sobre el viatge a París de final de curs



Índex:

Dilluns
Dimarts
Dimecres
Dijous
Divendres
Dissabte



Una breu introducció:


El viatge al qual està dedicada aquesta pàgina és el meu viatge de final de curs de COU. Fou a París i va ser comprès entre els dies 16 i 21 de febrer d'enguany (1998).
Ens hi desplaçàrem en tren, tant l'anada com la tornada, i cada un dels trajectes va durar dotze hores aproximadament. Fou un viatge cultural i alhora entranyable en el qual fomentàrem la relació entre gairebé tots els alumnes de la nostra promoció.

En tot el viatge vam visitar molts dels monuments i llocs més coneguts de París. Els més representatius podrien ser el Louvre, el museu d'Orsay, la Torre Eiffel, l'Arc de Triomf i molts d'altres.



El viatge dia a dia

Dilluns:
Va ser el dia que ens vam anar cap a París. Vam marxar de Barcelona des de l'estació de França, cap als voltants de les 8:00. Però abans d'anar a l'estació tots nosaltres vam haver de passar per un període de força nervis: haver de fer la maleta, assegurar-nos que no ens faltava res, comprar tot l'essencial, i finalment no fer tard per tal d'agafar el tren. Un cop estàvem a dins, i després d'una estona, vam comprovar que el tren es va posar en marxa. En aquell moment hi va haver una estona de disbauixa i tots vam mirar per la finestra acomiadan-nos dels nostres familiars i pensant que, per sort o per desgràcia, no els tornariem a veure fins el següent diumenge. Abans que ens posséssim a dormir va passar de tot. Vam escoltar música, jugar a cartes, anar d'un lloc a l'altre, parlar... fins que ens vam trobar tan cansats que ens vem posar a dormir i fins el dia següent, i extranyament, a París.

Dimarts:
Ens vam despertar per un xiulet. Un soroll que provenia del tren i que ens indicava que ja estàvem a punt d'arribar. I certament, al cap d'un quart d'hora ja estàvem allà, a la capital de França. Després de sortir de l'estació vam anar cap al nostre alberg, on primer de tot ens van fer entrar en una gran sala per deixar totes les bosses i per fer una reunió. Va ser la primera, però no pas l'última. Ens van dir el típic que es diu en aquestes situacions: que si estem a un país aliè al nostre, que si he de fer una cosa o l'altra i més, però també ens van aconsellar d'anar a llocs interessant de veure i visitar.
Notre Dame Quan es va acabar la magnífica reunió ens vam agrupar uns quants i ens vam dirigir cap a la catedral de Notre Dame, això sí, després d'haber-nos près un cafè en un bar al costat del riu Sena. Un cop vam entrar, vam poder apreciar la majestuositat de l'edifici, que de gran sí que n'era, però no deixa de ser una catedral. Amb tot això no vull dir que no m'agradés, sinó que un es pensa que una cosa és excepcional, i resulta que no ho és tant... Quan vam sortir vam creure que era l'hora ideal per dinar, i com va passar cada dia, ens vam passar al voltant d'una hora decidint on anar. Al final ens vam separar: uns van anar a una pizzeria, els altres a un restaurant normalet, i els que quedaven a una hamburgueseria.Uns amics i joUn cop ja estàvem tots reunits ens vam desplaçar cap a uns jardins, que segons vam comprovar eren els Jardin du LuxembourgUn cop orientats en el mapa, i calculant el temps que encara ens quedava per tal de poder arribar a la següent reunió de l'alberg, vam decidir d'anar a la Tour Eiffel. Uns hi vam anar caminant, (que Déu n'hi do el troç que hi ha) i els altres en metro. Jo vaig decidir d'anar-hi caminant, juntament amb uns companys. De camí ens vam parar davant de des invalides, lloc on està enterrat Napoleó.Els invàlids Per fi vam arribar a Tour Eiffel . Vam haver de caminar força, ja que en el mapa no semblava que hi hagués tant troç a peu, i a més com que sempre vèiem la part superior de la torre, pensàvem que ja estaríem a punt d'arribar, però no. Le tour EiffelEntre dos carrers, vam veure la torre, allà, gran; i a mesura que ens anàvem acostant, cada cop es feia més gran. Tan gran que un cop a sota vaig voler fer una foto, però em va ser impossible ja que no la podia enquadrar en la càmara. Francament és molt gran. Vam optar per pujar fins al capdemunt de la torre. No sé quantes escales vam pujar, però el cert és que n'eren moltes. Vam anar fins al segon pis a peu, i d'allà fins a la part superior en ascenssor, ja que és l'única manera de pujar-hi. Tots érem inconscients del temps que anava passant, i un cop a baix ens vam adonar que faltaven poc més de trenta minuts per poder arribar a l'alberg, ja que si no hi érem ens cauria un càstig de les mans dels professors. I així va ser. Vam arribar uns vint minuts tard, i com era d'esperar, els professors en van posar en evidència davant de tothom, i a més no ens van deixar sortir aquella nit. Així que després de sopar ens vam quedar en una sala jugant a cartes veient com la gran majoria dels nostres companys sortien a fora. La veritat és que tampoc no va ser tan mala nit, ja que certs companys ens van fer companyia i igualemnt en ho vam passar bé. Així que després d'un parell d'hores aproximadament ens vam retirar cap al les habitacions i en vam posar a dormir.

Dimecres:
 Obelisque de Louqsor Com cada matí de l'alberg ens despertàvem en un envolcall de sons d'alarmes de rellotges de pulsera, despertadors i coses semblant, com també del xivarri que se sentia quan tothom es llevava. Després d'arreglar-nos adequadament vam anar a esmorzar i després, com no, ens reunírem altra vegada a la sala de projeccions de l'alberg. Al primer lloc on vam anar va ser el Museé d'Orsay, museu on es poden apreciar els pintors impressionistes i postimpressionistes més rellevants (com Claude Monet). Després d'aquesta extraordinària visita, que ens va ocupar tot el matí, vam decidir d'anar a dinar, però com és típic en el nostre grup, vam estar donant voltes fins que vam trobar el lloc adequat: ens va donar temps de passar per la Place de la Concorde i fer un parell de fotos. Després que tots trobéssim un lloc per dinar -ja que vam haver de separar-nos a causa d'algunes discrepàncies coordinatives-, vam quedar a la Madeleine, on ens vam tornar a separar: uns per anar a l'Orangerie i els altres al Grande Arche de la DéfenseLe Gran Arche de la Défense, que és el meu cas. Per desplaçar-nos-hi vam haver d'agafar el metro. Al sortir-ne ens vam quedar bocabadats davant la majestuositat dels edificis d'aquella zona, però sobretot, davant del gran arc. Vam optar per pujar-hi, amb ascensors de vidre des dels quals es podien apreciar els 110 metres d'altura que ens separaven del terra. Vista des de Le Gran Arche de la Défense
Aquest cop, conscients del temps que ens quedava per la pròxima reunió, vam decidir d'anar caminant un tros per tal d'aprofitar el temps al màxim, i quan ho vam creure oportú vam tornar a l'alberg amb temps suficient.
A la nit vam anar a menjar crêpes a prop del parc de le Châtelet Qui ens va atendre no sabia parlar ni el castellà ni el català, però dos dels nostres companys sabien parlar francès i ens va poder servir degudament. Aprofitant que el centre Georges Pompidou estava al costat vam anar a guaitar-lo per fora, ja que estava en obres, i vam anar a pendre alguna cosa.
A l'hora límit marcada pels professors, les 12, ja estàvem a l'alberg, i després a dormir.

Dijous:
Després, i a diferència de la rutina dels dies anteriors, el curs se separà en dos: els de lletres van anar al Museu d'Art Modern i els de ciències a la Cité des Sciencies et de l'Industrie, al Parc de la Villette. Jo, com a home de de ciències que sóc, vaig anar al segon. El desplaçamant fou en metro, com a tot arreu on anàvem, i el curiós va ser que per París hi havia una línia on els trens anaven amb pneumàtics. El soroll que feien era diferent, i la primera vegada que les veus et sembla força curiós.La Goede La primera impressió que vaig tenir a l'entrar al museu de la ciència va ser que era molt gran, i que per tant hi hauria d'haver de tot, però no va ser així certament. Sí que era gran, però em pensava que hi hauria moltes més coses, i sobretot més avançades tecnològicament, la veritat és que em va desepcionar una mica, però al cap i a la fi la visita va estar molt bé i entretinguda. El que també és gran i força impresionant és la Geode, que és com l'Imax, però esfèric i ple de miralls, per tant es reflexava tot el que tenies al voltant i donava una sensació un pèl estranya. Després de reunirnos tots nosaltres i de dinar, ens vam dirigir cap a le Sacre Caeur: una església situada a sobre d'un turó on es pot apreciar una magnífica vista de París. Llàstima que aquell dia hi hagués força pol·lució en l'ambient i no es podia veure massa cosa. Le Sacre CaeurVam entrar i vam donar un parell de voltes per dins i també per fora, i com que ens sentíem molt cansats ens vam quedar asseguts a les escales de l'església una bona estona. Un cop ja havíem descansat el suficient, ens vam dirigir cap a la plaça dels pintors. És una plaça no massa gran que està plena de pintors pintant i exposant els seus quadres. N'hi havia que realment estaven molt bén fets, i d'altres que no tant, però en general es podia apreciar certa qualitat. I com a tot arreu, també hi havia aquells que van agafant gent per fer-los caricatures i coses semblants.
Vam donar certes voltes i en una ens vam quedar en un bar per tal de prendre algun refresc que, per cert, ens va resultar car, però tot a França és força car, o si més no un xic més que aquí.
Quan ho vam creure oportú ens vam dirigir cap al nostre alberg per tal de ser puntuals a la reunió de cada tarda. Quan es va acabar la reunió ens en vam anar a sopar, i després vam decidir d'anar a donar un paisseig pel costat del riu Sena. Vam anar des d'aprop de Notre Dame fins una mica més enllà del Louvre. Vam estar caminant per un costat del riu on hi havia un troç per poder caminar. Estava il·luminat i feia fresca la qual cosa va fer molt agradable aquell passeig. Quan vam passar el museu del Louvre, vam recordar que hi havia la piràmide de vidre, i com que era de nit hi vam anar per tal de veure-la il·luminada. Quan ja era prou tard ens en vam tornar cap a l'alberg per anar a dormir.

Divendres:
el LouvreÚltim dia a París.
L'última visita conjunta de tot el curs va ser al Museu del Louvre. És un edifici tan gran que és gairebé impossible visitar-lo tot en un dia, i si s'aconseguix és perquè s'ha hagut de passar per alt moltes obres; a més, hi ha moltes temàtiques diferent, per la qual cosa és fàcil que es pugui prescindir de certes parts. Quan vam haver recorregut les parts que ens interessaven més i vist les obres més importants i més destacades ens en vam anar. Com era d'esperar ens vam tornar a separar per dinar, ja que tot i que el nostre grup és força compacte, a l'hora de dinar mai no ens posàvem d'acord. Arc de triompheMalgrat aquest punt feble i havernt dinat vam fer certes consideracions sobre el viatge, el que havíem vist i el que ens faltava per veure. Vam creure que havíem vist moltes coses en tan sols quatre dies, així que vam decidir anar des de la Place de la Concorde pels Champs-Elysees fins a arribar a l'Arc de Triomphe. I així va ser, però el que no ens pensàvem era que el camí fos tan llarg. No obstant això no vam trrigar massa. Després d'apreciar el gran monument ens, vam dirigir cap a un supermercat per tal de comparar menjar pel sopar ja que aquest àpat el vam haver de fer en el tren. Quan va acabar la reunió a l'alberg -en la qual ens van dir tot el que s'havia de fer d'ençà d'aquell moment fins que arribés el tren-, vam pujar als autocars que ens durien cap a l'estació, amb les nostres bosses corresponents. Un cop allà ens vam situar a prop de les andanes, ja que encara no sabíem per quina sortiria el nostre tren. Vam aprofitar el temps per sopar i donar algun últim passeig per París, ja que poc temps després estaríem de camí cap a les nostres cases: Barcelona.
Quan van anunciar el tren per megafonia de l'estació va començar una petita histèria col·lectiva i va ser quan ens vam dirigir cap al nostre compartiment. Ens vam repartir els llocs
[ . . . ]

Dissabte:







| Inici | Autor | Fotos | Test | Links | Consultori | Submarinisme | París'98 |