Ceràmica oriental antiga: recreació

Fefa Viejo, Maqui Gallego, Josep Marín

"L'il·lusió moderna en relació a l'art és que l'artista és un creador. Més aviat és un receptor. El que sembla una creació no és sino l'acte de donar forma al que s'ha rebut" (John Berger).

Proposem un diàleg. Un dibuix sobre la sorra de la platja podria ser el mateix a principis del segle XXI què a l'edat mitjana o abans de l'invent de la roda? Quan prescindim de l'estereotip som capaços d'una expressió plàstica atemporal? Per quina raó ens ha transcendit, de la ceràmica oriental, el virtuosisme tècnic, decorativista, i no el primitivisme, la espontaneïtat i la seva universalitat? Què hi ha en l'art de creació, què de còpia, què d'interpretació i què d'atemporalitat?

Aquest treball, iniciat el 1998, s'ha exposat l'abril i maig de 2004 a la Masia-Molí de Can Batlle, a Vallirana, i l'abril de 2005 a la Presó, a l'edifici de l'Ajuntament d'Horta de Sant Joan.