Ceràmica oriental antiga: recreació

Fefa Viejo, Maqui Gallego, Josep Marín

"L'il·lusió moderna en relació a l'art és que l'artista és un creador. Més aviat és un receptor. El que sembla una creació no és sino l'acte de donar forma al que s'ha rebut" (John Berger).

Proposem un diàleg. Un dibuix sobre la sorra de la platja podria ser el mateix a principis del segle XXI què a l'edat mitjana o abans de l'invent de la roda? Quan prescindim de l'estereotip som capaços d'una expressió plàstica atemporal? Per quina raó ens ha transcendit, de la ceràmica oriental, el virtuosisme tècnic, decorativista, i no el primitivisme, la espontaneïtat i la seva universalitat? Què hi ha en l'art de creació, què de còpia, què d'interpretació i què d'atemporalitat?

Aquest treball, iniciat el 1998, s'ha exposat l'abril i maig de 2004 a la Masia-Molí de Can Batlle, a Vallirana, i l'abril de 2005 a la Presó, a l'edifici de l'Ajuntament d'Horta de Sant Joan.

Cong. Ceràmica refractària i engalbes, alçada 9,5 cm.

Cong, jade, altura 7,2 cm.

 Neolítico, 2.000 años a.C. Museo de Nanjing. Una de las formas rituales más antiguas, el cong es un objeto tubular cuadrado en su exterior y circular en su interior (cielo-tierra). El exterior suele llevar una decoración asociada al rito funerario tipo máscaras simplificadas animales y humanas, en las que se distinguen claramente sus rasgos faciales. El cong se ha encontrado siempre enterrado junto al bi, forma circular en jade, que se ha interpretado también como instrumento de medición y observación del firmamento (**).

• Observem l'imatge d'una peça d'èpoques passades.

  Considerem el nostre desconeixement de l'entorn a on va ser creada i de la seva història.

  
  Ceràmica refractària i engobes, altura 12,5 cm.
  
  
  

Cerámica Pen, Cultura de Yangshao. Neolítico, VII-V milenio, Museo de la Historia, Beijing. Cerámica roja, con decoración pintada en negro: un rostro humano y un pez. Realizada a mano, destinada a contener alimentos como ofrenda en el ritual. El yacimiento arqueológico más importante de la cultura de Yangshao, al que pertenece esta pieza, se localiza en Banpo, provincia de Shaanxi (**).

• Especulem sobre la tècnica de fabricació emprada i tracem una aproximació.

  Tenim a la nostra disposició els materials i el coneixement de les tècniques heredades que ens permetran la realització, però sóm conscients de les limitacions pel que fa als recursos específics del seu context.

  
  Jarrón dinastia Han, 206 a.C.-220 d.C. Cerámica refractaria y engobes, altura 40 cm.

• Deduïm el seu volum a través d'una fotografia i assimilem les possibilitats.

  Comptem amb els registres i l'experiència per reconèixer els sustantius que l'equiparen amb els nostres propis paràmetres personals i culturals.

Algunes referències: 

(*)Fujio Koyama, John Figgess. Ceramica Oriental. Editorial Argos, S.A., Barcelona, 1964.
(**)Isabel Cerbera. El arte chino, Historia 16, Madrid 19989.
Angel Montenegro. La China de Confucio. Historia 16, Madrid, 1985.
John Berger. Algunos pasos hacia una pequeña teoría de lo visible. Madrid. 1997.
Kakuzo Okakura. El libro del té. Kairós, Barcelona, 1978.
Richard L. Wilson. The Art of Ogata Kenzan: Persona and Production in Japanese Ceramics. Weatherhill, 1991.
Masahiko Kawahara. The Ceramic Art of Ogata Kenzan. Japanese Arts Library, Vol. 13, 1985.