·LA PERVERSIÓ DE LA DEMOCRÀCIA
_______________________________________________________________________________________________

Els temps recents ens han portat a fets i rebel·lies que semblàven impossibles d'aparéixer en la "España va bien" dels mal anomenats "populars". No fa molt, els sectors del transport, la pesca i l'agricultura es llançaren al carrer com a protesta per la difícil situació per la qual han passat davant l'augment escandalós dels carburants i per la inoperància del govern del PP mancat d'una política d'hidrocarburs que intentara donar algunes respostes al problema, un problema que necessitarà, per cert, de polítiques transnacionals com a possible solució.

Com que el PP no sap que fer quan coses com aquestes li desquadren el guió, aleshores els ixen les actituds i els comportaments propis de la classe de gent que en realitat són. I la cosa és preocupant per tal com suposen una concepció que és negadora del drets més elementals pròpis de tota democràcia. Al límit, el PP acabarà en el lloc del qui pensa que "qui no està a favor meu està contra mi", típic del pensament més intolerant i reaccionari.

Mala història aquesta que fa que quan algú disenteix de les seues idees i la seua acció de govern acaba considerat com una espècie d'enemic públic núm.1 i estigmatitzat amb les pitjors dedicatòries. D'ací al deliri paranoic hi ha no res. Perquè no es pot aplicar una política i després esperar que els agents socials "marquen el pas" sota pena de ser considerats com a "radicals i exaltats" com li va etzibar l'Aznar a la Unió de Pagesos.

En una democràcia, la gent té el dret a la protesta, a la manifestació i a efectuar mobilitacions contra les polítiques desencertades o contra l'absència de polítiques davant determinats esdeveniments que els són lessius. Per cert, es meneja algú al País Valencià davant la situació que ens ha tocat patir? El partit polític en el poder en compte d'insultar i penjar santbenets als qui no l'aplaudeixen i el recolzen el que ha de fer és facilitar encontres i diàleg i propiciar solucions arreu on hi haja problemes econòmics, socials o polítics. Per això han estat votats. Difamar i criminalitzar les protestes i les manifestacions, com fa el PP, és conduir la democràcia a la seua perversió. El PP necessitarà molta propaganda i auxilis per disfressar la realitat, el que no és una garantia que la gent s'ho crega, ni menys encara que la facen quedar a casa.

La possibilitat de dissentir, de desobeir, d'expressar el descontentament i l'oposició a l'acció d'un govern és un signe de salut democràtica. La desobediència civil no és -no deu ser- criminalitzable, com alguns mitjans estan insinuant. Més que conductes insocials expressa, en tot cas, mancances i insuficiències degudes a un mal exercici de qui té el poder, un poder que ha acabat atenallat per la idea que administrar persones i administrar coses són qüestions idèntiques. Fromm déia que qualsevol sistema social, polític i religiós que proclame la llibertat però reprimesca la desobediència, no pot ser sincer.

El personal ha eixit al carrer i ha dit NO a la (in)acció política del govern del PP. Ha qüestionat la sinceritat dels que han dit que servien, des del poder, la societat i el sistema i els ha acusat, a més, de pervertir la democràcia.
_______________________________________________________________________________________________
COL·LECTIU ALQUIBLA:S.Llàtzer,J.Pons,B.Hernandis,A.Ballester,P.Carreres, B.Albelda, J.Antón.Diari LEVANTE,25/10/2000