ELS NOSTRES MASOS

El Pla de la Mata

Rocher

Ja feia dies que havia parlat amb Anadina, la perruquera de la plaça, per tal que m'informara sobre el seu Mas, el Pla de la Mata. Finalment vam quedar un dia que aniria i els seus pares m'explicarien "el que faça falta".

El Pla de la Mata

Jardí del mas

Este Mas es troba molt prop del poble, una vegada passat l'Hostal del Blanco i cap Albocàsser, el trobarem a mà dreta,enfront de les granges del Serro. Allí viuen Mª Rosa Roca Martí (de 57 anys), el seu home Jaime Marzá Ferreres (de 59 anys) i la seua filla Anadina. Otilio -l'altre fill- viu al poble, encara que cada dia s'allarga pel Mas.

Jaime i Mª Rosa

Va ser Mª Rosa qui em va informar sobre l'orige del Mas, ja que ve de la seua família. El seu home és de la Caseta de Blai. Aixina que m'explicava Mª Rosa que... "el meu avi Joaquín el va comprar al tio Carmona quan açò era encara una caseta de camp. Ell era de la Serra i estava casat allà. Van vendre tot el que allí tenien i van vindre al poble de les Coves. En comprar esta finca, que era tot malea, van haver d'arrabassar-la tota, van fer un pou -que encara ens abasteix d'aigua- una sènia i la casa.

Mon pare (Eduardo Roca Barreda), que ja va nàixer a la Serra, va continuar treballant la finca, encara que vivíem al poble. Jo vaig nàixer a les Coves, i va ser després de la guerra quan vam vindre a viure ací al Mas. Aixina que els únics que són realment d'ací, perque al Mas han nascut, són els meus fills Otilio i Anadina.

1988: Anadina i Otilio

Però bueno. Com t'anava dient, jo tenia 4 o 6 anys quan vam vindre ací. Anava a peu a l'escola del poble acompanyada dels de l'Hostal del Blanco, els de la Caseta Granell, del Molí la Cava, del Mas les Monges, dels de la Mata... érem un bon grapat. Al poble, dinàvem a casa de parents o d'algú que coneixíem, i -després de l'escola- tornàvem tots junts. Arribàvem de nit i de vegades amb fred, pluja..., si feia mal oratge ens deixaven eixir un quart abans i caminant per la carretera, que aleshores no estava asfaltada, cadascú a sa casa."

Veig que es troben bé ací al Mas...

"La veritat és que sí. Està molt ben comunicat i prop del poble, tenim telèfon de fa més de 15 anys, aigua corrent del pou de Cambrils, llum (fa més de 30 anys)... tenim horta, més que res bajoques, tomates, etc. i unes cent ovelles. No ens podem queixar."

Ramat de Jaime

Jaime també diu que preferix viure ací que al poble... "només ix el sol ja et toca i esta tranquil.litat..."

Mª Rosa em va comentar que els seus fills estan molt a gust al Mas, que Otilio ve cada dia, que viure ací potser que no, però que com està tant prop no fa falta. D'Anadina diu el mateix. Ella viu al Mas i -quan torna de treballar- es posa a llegir o a passejar pels voltants. També li agrada molt.

Després de la xerradeta van vindre les fotos, i entre les que vaig tirar i les que em van deixar il.lustrarem esta xicoteta xerrada que vam mantindre al Pla de la Mata.

Soledad Martí Castellet i Eduardo Roca Barreda

19 d'Abril de 1964.

Eduardo, Mª Rosa, Jaime i Soledad.

El xiquet: Eduardito

Publicat al nº 58 (pàgina 16) del periòdic local "Tossal Gros" de les Coves de Vinromà

a l'autor: Vicent Rocher

This page hosted by Get your own Free Homepage